gnulover.net

Per que descartar el terme propietat intel·lectual

 En aquest article exposaré de manera més o menys acurada el significat del terme propietat intel·lectual i un seguit de motius pels quals no s’hauria d’emprar a l’hora de parlar de drets d’autor. La majoria de les tesis i idees defensades en aquest article  prenen com a punt de partida, o simplement han estat extretes, de l’obra de Richard M. Stallman. En el supòsit que el lector sigui coneixedor de l’obra de l’autor esmentat és possible que la lectura d’aquest article li resulti avorrida en alguns punts, tot i això pot ser-li interessant gràcies la manera d’enfocar el concepte.

La propietat intel·lectual, un calaix de sastre.

Per començar intentaré explicar què és la propietat intel·lectual i quin és el significat de tots aquells conceptes que acostumem a relacionar amb la mateixa a mesura que vagin apareixent en el decurs l’explicació:

Segons el diccionari, podem definir propietat intel·lectual com el conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma¹

Per tant, podem dir que utilitzem el terme per englobar totes les regulacions referents a l’explotació i control de dites obres (drets d’autor, copyright, marques registrades …).

Tanmateix, abans de començar a aprofundir més sobre la propietat intel·lectual, ens dedicarem a explicar aquest nou concepte que acabem d’introduir: els drets d’autor.

A grans trets, podem dir que l’autor té el dret exclusiu per fer i autoritzar accions com la seva reproducció en còpies, preparar-ne obres derivades, distribuir còpies comercialment o bé sense ànim de lucre (regalant, llogant …), representar l’obra públicament … l’autor també té dret a publicar l’obra sota pseudònim i que aquesta, algun dia li sigui reconeguda, entre molts d’altres.

Aquests, són, principalment, els drets que té l’autor sobre la seva obra, depenent de les legislacions de cada estat poden variar, però aquests serien els principis bàsics.

Seguidament, parlarem d’un dels drets d’autor més anomenats avui en dia, el copyright. 

El copyright és un concepte que acostuma a portar molta confusió. Literalment copyright significa dret de còpia, tot i això avui en dia s’entén el copyright com a la totalitat dels drets d’autor.

Aquest fenomen de metonímia és causat pel predomini dels EUA en el món de la propietat intel·lectual, la legislació dels quals anomena copyright al conjunt de tots els drets d’autor. 

El dret continental defineix el copyright o dret de còpia com a un dret d’autor més, en canvi a la legislació dels EUA  tal i com ja hem dit representa la totalitat, d’aquí ve la famosa frase © amb tots els drets reservats. 

Tot i que la legislació de l’estat espanyol entén el dret de còpia com un dret diferenciat, també permet utilitzar el símbol © per identificar les obres protegides sota els drets d’autor.

Tornant al terme propietat intel·lectual, veiem que consisteix en una sèrie de regulacions  referents a l’explotació que poden estar reflectides en els drets d’autor, les patents² o amb el propi dret de còpia.

Un cop coneixem almenys de manera global els drets d’autor i la propietat intel·lectual podem centrar-nos més exclusivament en el mot propietat intel·lectual.

D’entrada analitzarem el mot propietat:
El diccionari defineix el terme propietat com al dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis³ o dit d’una altra manera s’entén la propietat com a possessió en el sentit més materialista de la paraula.
A partir d’aquesta definició podem entendre la propietat intel·lectual com la possessió de quelcom creat per l’intel·lecte o dit d’una altra manera, la possessió de les idees.

Resumint, podem definir la propietat intel·lectual de dues maneres diferents: per una banda com un conjunt de regulacions d’explotació i per l’altra com la possessió de les idees.

Ara m’agradaria ja per acabar, exposar per quina raó he preferit descartar l’ús d’aquest terme: 
El primer motiu pel qual es descarta el terme és que té massa ambigüitat. Les regulacions englobades en la propietat intel·lectual pertanyen a diversos sistemes legals diferenciats. 

Tal i com ens explica Richard Stallman “Aquests sistemes legals, que es van originar per separat, regulen activitats diverses, operen de manera diferent i plantegen diferents qüestions sobre les normatives”⁴, per posar un exemple existeixen grans diferències entre una llei de patents i una de drets d’autor, malgrat això el terme propietat intel·lectual engloba les dues.
 
El segon motiu és la contradicció que hi ha entre el significat estricte del mot (possessió de les idees) i els conceptes als que actualment fa referència el terme. 
Com ja hem vist el terme fa referència a una sèrie de conceptes que no són res més que un seguit de regulacions (tret del dret a l’atribució de l’autoria i els similars) que reglamenten l’explotació del “producte”. Com podem veure, es produeix una contradicció ja que no significa el mateix posseir que regular.

El tercer motiu recau exclusivament en el significat estricte del mot: la possessió de les idees és quelcom impossible.
Filosòficament  parlant és impossible posseir quelcom immaterial (idees), per explicar-ho exposaré alguns exemples.

La propietat que poguéssim arribar a tenir (en el cas que fos possible) del contingut d’una novel·la, del disseny d’un microprocessador … és diferent que la propietat que tenim de l’exemplar d’un llibre, d’un aparell de televisió o d’una tassa de cafè. Malgrat que els primers puguin tenir unes representacions tangibles, continuen essent només idees, informació. Aquesta informació (no tangible) té molt més valor que la seva representació (tangible). 

Tornant a l’exemple de la novel·la, podem dir que és fàcil tenir en propietat un exemplar de la mateixa, però, posseir el seu argument o la seva informació, és quelcom impossible.  Podem posseir l’original, el manuscrit, la còpia oficial … , en canvi no podem posseir-ne el contingut. Com podem posseir quelcom abstracte?

La història que narra un llibre és quelcom abstracte, com podem posseir la narració si només coneixent-la podem distribuir-la oralment? A més a més les plasmacions de la història no tenen tant valor com la història en si. Segurament, el manuscrit original tindrà més valor monetari (depenent de l’antiguitat i l’estat de conservació) i sentimental, tanmateix, no podem equiparar el valor d’un manuscrit original al de per exemple una pintura. En el cas d’un quadre, l’obra és única, i té un valor especial. En canvi, un llibre té milers de còpies i edicions de diferents tipus (més cares, més econòmiques, edicions digitals …). Fins i tot avui en dia, els originals no són res més que muntanyes de bits que es poden duplicar fàcilment. En aquest cas, quin valor té l’original? Cap. El que té realment valor és la història en si i no les seves plasmacions. El que realment té valor són les paraules que ha escrit l’autor i no la seva representació gràfica. Les paraules, la història o les idees, poden tenir un autor però aquest creador no les posseeix.

Per posar un símil, podem dir, per exemple que els nostres pares (com a creadors nostres), no són els nostres propietaris. Tot i que tinguin alguns drets i obligacions respecte a nosaltres (legalment fins la majoria d’edat i moralment durant tota la vida), això no els converteix en els nostres propietaris.

Passa el mateix amb els autors i les obres. L’autor d’un llibre no posseeix l’obra,  sinó que té uns drets sobre la mateixa.
Richard Stallman explica aquest últim argument d’una manera més pràctica: “la manera mes habitual de pensar respecte al tema de la còpia es basa en una analogia entre els objectes físics i la idea de propietat que ens fem d’aquests [...] aquesta analogia passa per alt la diferència crucial entre els objectes materials i la informació: la informació pot ser copiada i compartida sense esforç, en canvi, els objectes materials no [...] el sistema legal dels EUA no accepta completament aquesta analogia, ja que no tracta al copyright com a drets de propietat sobre objectes físics”.

Comparteix